DESC i deute extern

La Campanya Qui deu a Qui ? va presentar el passat 15 de febrer les seves crítiques i propostes per a la reforma de FAD i CESCE davant la  Comissió de Cooperació del Congrés dels Diputats.

El Govern ha presentat en el Congrés dels Diputats dos projectes de Llei amb els quals pretén complir amb l'obligació de reformar FAD i CESCE.

LES ONGS CATALANES REBUTGEN LA MILITARITZACIÓ DE L’AJUDA QUE S’ESTÀ DONANT A HAITÍ I EXIGEIXEN QUE LA AJUDA A LA RECONSTRUCCIÓ DEL PAÍS SIGUI DE QUALITAT, DESLLIGADA D’INTERESSOS COMERCIALS I SENSE DEUTE EXTERN

Organitzacions socials demanen al govern que respongui a la tragèdia d'Haití amb suficients recursos no reemborsables i cancel·lant el deute extern del país caribeny amb l'estat espanyol

La campanya ¿Quién debe a Quién? s'afegeix a la crida mundial per una resposta urgent, persistent i solidària amb el poble d'Haití que inclogui la cancel·lació immediata e incondicional de l'il·legítim deute extern que fins el dia d'avui se li cobra a Haití.

6 de novembre de 2009

La campanya per l'abolició del deute extern "Qui deu a qui?" denuncia que la proposta del Govern espanyol per la reforma e FAD y CESCE és una broma de mal gust. No s'ha comptat amb la societat civil en la seva elaboració i posa en perill la garantia dels drets humans.

Barcelona del 15 al 17 d’octubre, al Consell de la Joventut de Barcelona (c. Gran de Gràcia, 190). Veure programa a http://setmanadeute.wordpress.com/programa/ 

Del 26 de gener fins a primers de febrer ha tingut lloc Fòrum Social Mundial al Brasil, i l'Observatori DESC ha estat part de diverses activitats.

Aquests dies es realitza en diversos països la Setmana d'acció global contra el Deute i les Institucions Financeres Internacionals. L'objectiu és denunciar la il·legitimitat del deute extern i els seus impactes en les poblacions del sud, així com l'exigència de solucions definitives. Però també posar sobre la taula els enllaços entre la problemàtica del deute extern amb qüestions com la sobreexplotació dels recursos naturals, el canvi climàtic, la sobirania alimentària, el comerç internacional, les migracions o l’actual crisi financera global.

Bolívia viu canvis profunds cap a una nova configuració del poder polític, més enllà del sistema tradicional de partits; així com de model econòmic i social. Aquest procés ve sent impulsat des dels anys 90 pels sectors populars i empobrits, que són la majoria de la població, en resposta al fracàs de les polítiques que van liberalitzar l’economia i van privatitzar els recursos naturals.

LES ONG CATALANES DEMANEN A LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE NO EXECUTI LA NOVA PARTIDA D’AJUT REEMBORSABLE APROVADA AL PLA ANUAL DE COOPERACIÓ 2008

Els crèdits no són ajuda , són més deute, més pobresa i més patiment pels països del Sud

3 d’abril de 2008